Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
11/12/2017 04:56:26
Inici | Contacte | Mapa Web
Castellano | A A A
Sant Andreu de la Barca
Ciutat

Afussellament de la partida de Tòfol de Vallirana a Sant Andreu de la Barca. Gravat del llibre d'Albert Colimbrí
Afussellament de la partida de Tòfol de Vallirana a Sant Andreu de la Barca. Gravat del llibre d'Albert Colimbrí

Un riu ple de sang

Sant Andreu de la Barca va patir durant el segle XIX molt episodis de violència, des de la guerra del Francès (1808-1812) fins a les reiterades presències de carlistes i bandolers.

Una de les històries verídiques, convertides en llegenda, és la de la mort del cabdill guerriller carlista Cristòfol Comas i Pau, Tòfol, de Vallirana.

La història explica que el matí del 5 d’octubre de 1855, la partida del Tòfol de Vallirana, amb una vintena llarga d’homes, alguns d’ells desarmats, va ser encerclada en una casa de Masquefa per uns 230 soldats i milicians de les tropes governamentals, dirigides pel comandant Casalis.

Altres versions (Xavier Pérez Fornés, de Masquefa) diuen que en Tòfol de Vallirana amb un grup de 30 homes es trobaven "allotjats" a Masquefa, concretament i segons la memòria oral i col.lectiva a l'antiga casa de Cal Pujades de l'era (casa situada al carrer de Montserrat n°7 que antigament tenia un estable i celler), casa on ja s'havien refugiats altres vegades.

La casa on es trobaven els carlins fou cercada per una columna de 89 homes de la milícia nacional de Sant Sadurní d'Anoia comandats per el capità Geronimo Roca, 88 homes de la milícia d'Esparreguera dirigits per l'alcalde d'aquesta vila Jaume Duran i poc desprès si van afegir des de Vilafranca 50 homes de la companyia de caçadors de Talavera i dotze cavalls del regiment de Calatrava sota les ordres del comandant Casalís.

La versió més truculenta de la història és que una vegada rodejada la casa i ocupat el poble pels soldats, un dels rebels va fugir camp a traves i va ser perseguit per la cavalleria, el Tòfol de Vallirana va aprofitar la situació per intentar escapar per la porta de darrera però es va trobar al davant a tres milicians que el van matar sense consideració. A l'interior de la casa la resta d'homes van treure el mocador blanc per rendir-se si se'ls perdonava la vida, el comandant Casalís va respondre que la tropa podia sortir tranquil.la però que els comandaments serien executats. Una vegada reduïts els carlins, varen entrar a la casa un grup de milicians i van trobar a un sargent i un soldat rebel amagats als cups. El sargent va ser mort al moment i el soldat conduït a fora amb la resta de presoners sumant un total de 27 detinguts.

La sang, doncs, havia començat a vessar. A Masquefa foren afussellats alguns dels comandaments carlins. El dia 6 d'octubre eren enterrats per mossèn Pau Ferrer al cementiri de la parròquia Sant Pere de Masquefa, els següents cap carlins: Cristòfol Comas i Pau (Tòfol de Vallirana), fuster, natural de Vallirana de 55 anys, casat en únic matrimoni amb Francesca Braga; Joaquim Marinel-lo i Bonastre (Ferré de Masquefa), ferrer, natural de Masquefa de 23 anys, solter; Anton Estrada i Bertran, fuster, natural de Palma de Mallorca i habitant de Barcelona de 36 anys, casat en únic matrimoni amb Rosa Sans; i Agustí Cid i Magí, natural de Galera ( Lleida) de 45 anys, casat amb Josepa Roma,  tots ells passats per les armes per les tropes el dia 5 d'octubre de 1855 a la vila de Masquefa.

La resta de presoners carlins va fer camí cap a Martorell. Tanmateix, de camí, Casalis va rebre ordres del general Zapatero, capità general de Catalunya, d’incomplir el compromís i matar els supervivents. Per por de la reacció dels veïns de Martorell, els soldats van conduir els presoners fins a Sant Andreu de la Barca. 

De la seva mort afussellats, algunes fonts diuen que prop de la riera de Corbera, Sòria n'ofereix la llegenda en el recull "Llegendes de Sant Andreu" del llibre d'Ezequiel Gort Història de Sant Andreu de la Barca (1989):

Un riu ple de sang
Un altra llegenda que apareix sovint entorn de Sant Andreu és que, en les seves històries contades a la vora del foc, s’hi esmenta el riu com element que ha colpit la consciència de la gent. I es diu, alguna vegada, que és un riu ple de sang. Sembla a ser que aquesta dita té el seu origen en un fet que molts hauran sentit parlar-ne als avis. En ocasió de la segona guerra carlina, cap allà l’any 1865, va ser detinguda una partida de vint-i-quatre guerrillers aprop de Masquefa. Traslladats a Martorell, foren jutjats i condemnats a mort. Al·legant les autoritats del poble veí que no tenien prou nínxols per a ésser enterrats com Déu mana, els reus foren traslladats a Sant Andreu per a ser executats i enterrats, donat que el poble tenia el cementiri nou, en la seva actual ubicació.

Així fou com, a la vora del riu, molt a prop d’on hi havia la palanca vella, van ser passats per les armes els vint-i-quatre carlins. Un d’ells, un nen de catorze anys, va resultar ferit després de la primera descàrrega dels soldats del pilot d’execució, i fou precís fer-li el tir de gràcia per part del comandament de l’esmentat pilot. Aquest fet, junt amb la terrible execució massiva, va retrunyir a la sensibilitat de la bona gent de Sant Andreu, i hom comentava: "No us acosteu al riu, que baixa ple de sang".

Cal afegir que els carlins de la partida de Tòfol van ser sepultats al cementiri de Sant Andreu de la Barca. Durant molts anys, els carlins de Catalunya van retre homenatge davant de la tomba comuna, el 6 d’octubre.

 Versió per a imprimirImprimir