Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
18/12/2017 09:56:02
Inici | Contacte | Mapa Web
Castellano | A A A
Sant Andreu de la Barca
Ciutat

Roca de Droc en una postal antiga amb la carretera i la via ferroviària
Roca de Droc en una postal antiga amb la carretera i la via ferroviària

La Roca de Droc

Un dels accidents geogràfics més notables de la zona de Sant Andreu de la Barca és l'esperó de muntanya que davalla de la serra de l'Ordal fins a tocar el riu Llobregat nomenat Roca de Droc, amb una cim de 155 metres, que compta amb un vèrtex geodèsic.

Cal dir, però, d'entrada, que aquest accident geogràfic no és dins del termini municipal de Sant Andreu de la Barca, ja que pertany al municipi de Corbera de Llobregat en la llinda amb Pallejà.

En tot cas, Josep M. Sòria en el recull "Llegendes de Sant Andreu" del llibre de 1989 d'Ezquiel Gort Història de Sant Andreu de la Barca, explica diferents opinions sobre aquesta denominació, entrant clarament en el terreny de la llegenda per explicar la denominació:

Roca de Droc, avui escapçada i foradada.
Roca de Droc, avui escapçada i foradada.

La Roca del Drac
Es precís fer una aturada en la narració. Hauríem de posar-nos d’acord. Roca del Drac, Roca-de-droc, o bé Roca d’En Drake? Aquest és un dels interrogants característiques i un punt apasionant de Sant Andreu, encara que l’esmentada roca estigui en el terme municipal de Corbera (de Llobregat, precisament per què hi toca en aquest punt). Anem-hi per parts.

Si fòs la Roca del Drac, esment més usual i que es troba en la planimetria a l’ús, voldria dir que aquest paratge, d’altra banda tan feréstec, es relaciona amb l’existència d’un drac. Ara bé, també és cert que en les nostres contrades els dracs o qualsevol d’altre bestia d’aquestes característiques, són més aviat esquifits i tan menuts que difícilment hom pot haver-li dedicat el nom d’aquella roca. Es una pedra vermellosa; grés conglomerat de la base del Buntsandstein, com en diuen els geòlegs d’aquesta mena de roca formada per dipòsits de cursos d’aigua trenats, que acostuma a tenir formes fantàstiques, per l’erosió, com és el cas de la Mola d’en Valls o la Roca Foradada, a la riera de Corbera, camí de Can Palet.

El més probable, i seguint amb els dracs, és que la fantasia popular i alguns fets esdevinguts relacionin aquell paratge amb fets delictius, doncs els dracs, com és sabut, al nostre país i a molts d’altres, tenen les connotacions que tenen. Donat que Sant Andreu era un canvi de postes de les diligències que anaven i venien de Barcelona cap a l’interior de la Península o de Catalunya, és lògic imaginar que aquella roca que cau a pic sobre el riu formant un pas estret i ombrívol, fòs un lloc idoni per la pràctica de robatoris i poder fer escàpol sense massa riscs pels lladregots. De fet, aquest era un dels punts preferits pels germans Estapé i les seves malifetes, dels que ja s’en parla en aquest llibre. I encara no fa gaire temps, cap als anys quaranta i cinquanta, molts cotxes com el vell taxi de l’Escolà, duien un far mòbil a sobre el capot o a banda i banda de l’automòbil, manejable pel conductor, per tal de fer llum a les vores, no fòs que hi hagués algú disposat a assaltar el vehicle. D’aquell far en deien "el pirata", i amb això queda perfectament explicada la seva funcionalitat. Més d’un ensurt, dèiem, ha provocat aquell paratge. Però el mite ha guanyat al temps i l’ha identificat amb un drac.

Sir Francis Drake (1543-1596),  marí i corsari que fou el primer anglès que va donar la volta al món.
Sir Francis Drake (1543-1596), marí i corsari que fou el primer anglès que va donar la volta al món.

Roca-de-Droc o Roca d’en Drake
Una altra possibilitat és la Roca-de-droc. Aquesta és una toponimia onomatopeica. Es la remor que fa un carro, viatjant, quan les rodes de fusta i llautó trepitgen la roca i les pedres, fent un soroll rítmic: Roca-de-droc, roca-de-droc, roca-de-droc, que retruny en el silenci d’un pas, on la roca que cau a pic, d’un costat, i les albes de ribera, d’un altra, fan el ressò més evident.
Finalment, hom ha sentit parlar, també, de la Roca d’En Drake, el famós pirata anglès, quines corredisses per les nostres terres han volgut fer, d’aquest lloc, un dels 388 seus favorits. No consta enlloc que fòs així realment, però entra dintre del possible que aquell filibuster fés alguna incursió, seguint el riu cap amunt, qui sap si per fer rebost i prosseguir les seves aventures mediterrànies.

Roca del Drac, Roca-de-droc o Roca d’En Drake, el cer és que l’esmentat lloc es presta a tota mena de fantasies. Perquè, a més a més, en aquell punt arriben al riu Llobregat les rieres de Corbera, per la vessant de ponent i de Les Arenes, per la de llevant. En ocasió de fortes avingudes d’aigua, el riu es converteix allà en un mar voluptuós. En el pedregar de l’altre banda del riu, just en la finca de Can Pedrerol, van anar a parar les desgraciades víctimes de les inundacions de 1962, a les que abans fèiem esment, i quin nombre es desconeix encara avui. Molts recordaran com els equips de rescat, dels que formaren també part gent de Sant Andreu, treien cossos d’entre el fang en unes jornades tardorenques curulles de tragedia. Els infortunats havien estat arrastrats per la força de la rivada des de Rubí. No fa tampoc masses anys, en la recta que ve després de la curva d’aquesta roca, hi hagué un xoc de trens que produí nombroses víctimes: vint-i-quatre morts i cent seixanta ferits. No és gratuit, doncs, que la Roca del Drac s’identifiqui, al menys, amb la tragèdia. Gens gratuït.

 Versió per a imprimirImprimir