Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
23/11/2017 23:24:27
Inici | Contacte | Mapa Web
Castellano | A A A
Sant Andreu de la Barca
Barca Oberta

Bandera de l'OMS

Bandera de l'OMS
Bandera de l'OMS

Història de les xarxes de ciutats saludables

En el seu article 25 la Declaració Universal dels Drets Humans de estableix el dret de tota persona “a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris»

La constitució de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948 suposava la creació d’un organisme que fes “extensió a tots els pobles dels beneficis dels coneixements mèdics, psicològics i afins” com a pas per “arribar a el més alt grau de salut”. L’acta fundacional indicava que “els governs tenen responsabilitat en la salut dels seus pobles, la qual només pot ser complerta mitjançant l'adopció de mesures sanitàries i socials adequades”.

Un pas molt important en una visió social de la salut fou, però una iniciativa estatal, l’informe Lalonde A new perspective on the Health of canadians/ Una nouvelle prespective per la santé des canadians (1974), que assenyalava que “les condicions ambientals i els estils de vida eren més importants per a la salut dels canadencs que l’assistència sanitària”.

La idea de les xarxes de ciutats saludables tenen la seva base filosòfica en les diferents declaracions de la Organització Mundial de la Salut (OMS): Declaració “Compromís internacional amb l’objectiu «Salut per a tots a l’any 2000” d’Alma Ata (1978), Carta “Salut per a tots a l’any 2000” d’Ottawa (1986), Recomanacions sobre política pública de salut d’Adelaida (1988), Declaració sobre els ambients favorables a la salud de Sundsvall (1991), Declaració sobre promoció de la salut en el segle XXI de Djakarta (1997) i Declaració ministerial per a la promoció de la salut de la 5ª Conferència Mundial de Promoció de la Salut de Mèxic (2000).

El projecte de ciutats saludables és l’aplicació a nivell local de la estratègia “Salut per a tots a l’any 2000”. Aquesta iniciativa de la Organització Mundial de la Salut (OMS) fou acceptada com política general del organisme internacional en la 34º Assemblea Mundial de la Salut celebrada el 1981 a Ginebra.

La idea d’una xarxa de ciutats saludables va sorgir en unes jornades celebrades a Toronto (Canadà) el 1984, denominades “Més enllà de la assistència sanitària. Jornades de treball sobre polítiques saludables”. En aquesta reunió, organitzada per l’Ajuntament de Toronto es va plantejar la importància de las polítiques de salut urbana, i la necessitat de estratègies intersectorials i participatives. Les jornades foren seguides por el taller de treball «Toronto Saludable 2000». Aquest taller inspirà a OMS Europa el Projecte de Ciutats Saludables actualment existent en el vell continent.

El projecte europeu de xarxes de ciutats saludables és una iniciativa conjunta de les seccions de Promoció de la Salut i Salut Ambiental de l’OMS. El llançament del projecte va tenir lloc en el simposium celebrat a Lisboa el 1986, en el que participaren representants de 21 ciutats.

A aquest simposium varen seguir altres reunions, de caràcter més específic, i, abans d’acabar 1986, l’OMS va seleccionar 11 ciutats que constituiran els nucli de la Xarxa Europea de Ciutats Saludables, establint-se dos centres de suport, un a la Universitat de Liverpool i un altre a l’Escola Nòrdica de Salut Pública, a Gothenburg.
El projecte de Ciutats Saludables va anar creixent om una important iniciativa per donar suport als nous principis de salut pública establertes a la Carta d'Ottawa per a la Promoció de la Salut (1986), que abasta els cinc enfocaments principals de col•laboració intersectorial i la participació de la comunitat: Creació d'una política pública saludable, la creació d'entorns de suport, enfortiment de l'acció comunitària, el desenvolupament d'habilitats personals i la reorientació dels serveis de salut.

Seu de l'OMS a Ginebra
Seu de l'OMS a Ginebra

Fases de la xarxa europea de ciutats saludables

Entre 1987 i 1992 va desenvolupar-se la I Fase del Projecte OMS-EURO de ciutats saludables, amb trenta cinc ciutats formant una xarxa vinculada a la OMS i un importants desenvolupament de xarxes nacionals o estatals.

En aquesta primera fase del projecte es defineixen aspectes bàsics com els indicadors de desigualtats de salut, i té lloc un important intercanvi d’experiències innovadores. En aquesta fase va celebrar-se la primera Trobada Europa-América de Ciutats i Municipis Saludables a Sevilla en el marco de la EXPO-1992.

De 1993 a 1997 té lloc la Fase II del projecte OMS-EURO de ciutats saludables, amb la creació d’una xarxa europea de 39 ciutats, de les que 13 no havien participat en la fase I.

En aquesta fase es posaren en marxa un conjunt d’iniciatives multiciutat; on diferents ciutats treballaren problemàtiques comuns com alcoholisme, Sida, nutrició i problemes de gènere, així com temàtiques territorials, com la que treballaren les ciutats bàltiques.

Durant la segona fase la OMS-EURO realitzà un seguiment del que es denominà Projectes especials de Zagreb i Sant Petersburg, on els canvis polítics i l’enfonsament de les antigues economies del bloc soviètic generaren una alta i diferenciada problemàtica.

En aquestes dues fases no va participar cap ciutat espanyola.

La dinàmica de creació i expansió de les xarxes territorials nacionals va provocar que en aquests anys existien ja unes vint xarxes nacionals a Europa, encara que amb diferents modalitats d’organització i vitalitat en relació a programes i projectes.

En aquesta fase en va crear-se Euronet, que es una xarxa de xarxes nacionals i amb centre coordinador a Toulouse.

Durant la III fase del projecte europeu de ciutats saludables (de l’any 1998 fins 2002) és va incrementar la participació de ciutats, fins a 40 noves. El procés de selecció de les ciutats fou més exigent, tant de compromís polítics i d’infraestructura de suport al projecte a nivell de ciutat, amb el desenvolupament dels temes de la equitat i del desenvolupament social sostenible.

La quarta fase de la xarxa europea de ciutats saludables va tenir una duració de quatre anys (2003-2007). En ella varen participar ja diferents ciutats espanyoles, entre elles Sant Andreu de la Barca.

 

 Versió per a imprimirImprimir