L'edifici que avui acull dels serveis municipals de promoció econòmica, és un edifici municipal amb història.

Aquest edifici, construït el 1929 i inaugurat el 1930, a la carretera de Barcelona, enfront del Casino, estava situat als afores del centre de l'antiga vila de Sant Andreu de la Barca i va ser aixecat en un terreny conegut com el Camp de la Creu, donació d'Agustí Salabert i Ribas.

Projectat per l'arquitecte Agustí Domingo i Verdaguer i construit per Joan Vendrell, veí de la localitat, l'edifici consta d'una sola planta, dividida en dues aules. A cadascun dels laterals s'hi va aixecar un pavelló; un destinat a infermeria infantil i l'altre, multiusos. A la part del darrere, hi havia dos habitatges per als mestres. Estem davant un clàssic exemple de l'arquitectura higienista que va construir-se aquells anys, especialment escoles i hospitals.  

L'obra del local escolar va tenir un cost de 69.757 ptes. i la dels habitatges va ascendir a 19.202 ptes.

Aquesta construcció, que va contribuir a contrarestar l'enorme i antic problema de la manca de locals escolars o del mal estat deis quals, va ser realitzada en l'época de Primo de Rivera i sent alcalde Joan Prats. Per tant, estem davant d'un edifici de marcada projecció estatal, sotmés als parámetres de funcionalitat i estil que determinava el Ministerio d'Instrucción Pública. Les tendéncies predominants de l'arquitectura oficial, a la dictadura de Primo de Rivera, tenien relació amb l'arquitectura oficial italiana de Mussolini, en contrast amb la mobilitat ornamental de l'última época del modernisme a Catalunya.

La façana original, de línies simples, avui modificada, tenia quatre finestres. Entre elles, tot delimitant espais, s'aixequen tres columnes planes de pedra vista. La columna central sustenta un escut de l'Espanya monárquica, que sobresurt de la cornisa i es converteix en un element jerárquic principal. Les altres dues columnes desemboquen en dos ornamenta cúbics que custodien l'escut reial d'Alfons XIII. Atés el desnivell que hi ha entre aquest edifici i el curs de la carretera, l'arquitecte Verdaguer va realitzar l'entrada al pati amb dues escalinates, que partien de cada costat cap a la part central.

Les Escoles Velles van ser reformades en diverses époques, sense allunyar-se gaire del seu format original. Actualment, aquest exemplar arquitectónic singular de Sant Andreu de la Barca és propietat de l'Ajuntament. S'hi han afegit altres dependéncies a la part del darrere i el seu interior s'ha adaptat per acollir diversos departaments municipals, en concret el de desenolvuapment econòmic.

La façana, en canvi, ha patit pocs canvis, si exceptuem la conversió d'una porta en finestra. L'entrada al pati es realitza ara per una única escalinata central, amb jardins al costat, la qual cosa ha contribuït a conferir mobilitat a l'estática façana.

Avui les Escoles Velles acullen els serveis de promoció económica de l'Ajuntament, l'Agència de Desenvolupament Local.