Sant Andreu de la Barca, situat a unes fèrtils terres de la cubeta de la riba dreta del Baix Llobregat, envoltades a sud i a ponent pel massís de l’Ordal, ben orientades i de pendents suaus, travessades per rieres i torrents i sense que hi manquin les fonts, difícilment podia escapar-se d’una ocupació humana i, per tant, del treball de les seves terres de manera constant a través del segles.

En aquest sentit cal interpretar l’existència de restes ibèriques (troballes a la capella de Santa Madrona, al Palau) i romanes (vil·la romana de Santa Madrodna del  Palau i el jaciment de Can Puigbó) a diferents indrets del municipi.

El jaciment de Can Puigbó té una certa importància: es tracta de més de 50 sepulcres del segle IV després de Crist, que coincideixen amb la desintegració del món romà.