L'activitat pagesa a Sant Andreu de la Barca va ser la font de vida del municipi fins ben entrats els anys seixanta del segle XX.
Com diu Xose Lois Garcia en el llibre La pagesia a Sant Andreu de la Barca (2004): "Per tal d'articular un estudi sobre la tradició agrícola a Sant Andreu de la Barca cal que ens remuntem a les diverses troballes arqueològiques en l'actual espai de la capella de Santa Madrona del Palau, on se suposa que hi va haver una gran villa romana, al voltant de la qual es va aglutinar un complex d'habitatges. Comptem amb una sèrie d'utensilis domèstics de l'època romana i molts amb característiques fenícies. Aquests utillatges són de format rude i sense decoració. Les fonts arqueològiques ens ofereixen bastants indicis sobre el sedentarisme d'aquesta comunitat; sobretot per les troballes de sepultures a l'ampli espai de Puigbó, no gaire lluny de l'actual estació ferroviària i de l'institut d'ensenyament. Es tracta de més de 50 sepulcres del segle IV després de Crist, que coincideixen amb la desintegració de l'Imperi romà".
Estem, doncs davant un territori que des de l'inici dels temps històrics va estar marcat per la vida agrícola.


.jpg)
