Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
25/11/2017 08:52:49
Inici | Contacte | Mapa Web
Castellano | A A A
Sant Andreu de la Barca
Ciutat

Imprimir
Església de Sant LLop
Església de Sant LLop

Església de Sant Llop

A la Plana del Palau, al costat del parc Rosalía de Castro, s’aixeca una nova església dedicada al copatró del municipi de Sant Andreu de la Barca.

La primera pedra es va col•locar el 5 de setembre de 2004, dia de la Festa Major 1 beneïda pel bisbe de Sant Feliu del Llobregat, Agustí Cortés Soriano el 4 de setembre de 2005, sent rector, mossèn Jaume Graner i Calvó. En aquest acte va ser-hi part de la Corporació Municipal presidida per l’alcalde Enric Llorca i Ibáñez.

El projecte d’aquesta obra és de l’arquitecte Oriol Florejachs i Casas.

El modern format d’aquesta església té interès pel seu rigor i senzillesa, mancat de la sumptuositat que s’observa a la majoria dels temples; per això resulta atípic i és mereixedor de certes crítiques. Creiem que s’integra perfectament al lloc urbá on es troba, al qual confereix un nou ritme, sense agredir-lo. No dubtem que d’aquí a no gaires anys serà estudiat com un dels edificis més interessants de l’entorn.

Aquesta creació és, en certa forma, rupturista i ens ofereix una visió diferent, suggerent. Els materials emprats combinen perfectament entre si per donar un resultat coherent. L’edifici és rectangular i dos enormes vitralls de diversos colors, als laterals nord i sud, són els encarregats d’introduir i regular la llum. El finestral nord permet que des del presbiteri es visualitzi el cruceiro gallec que ornamenta el parc de Rosalía de Castro. Els costats oriental i occidental estan completament tancats.

Singularment, l’accés principal s’efectua des del costat sud mitjançant un passadís interior que condueix al presbiteri (en el qual hi ha el baptisteri), que està col•locat al vèrtex d’aquest costat amb el mur nord. Per tant, aquest passadís en diagonal configura un agradable espai romboidal, gens habitual en una església.

En aquesta de Sant Llop s’observa escassa simbologia, només un crucifix i Sant Llop amb la seva mitra arquebisbal i el seu bàcul, tot reverenciant Crist. Línies i d’altres formes geomètriques harmonitzen aquest espai arquitectònic net i funcional, exempt de qualsevol intenció aclaparant. A l’exterior, al vèrtex dels murs oest i sud, una senzilla creu irregular és el senyal d’identitat d’aquest temple.