Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
22/10/2017 14:05:10
Inici | Contacte | Mapa Web
Castellano | A A A
Sant Andreu de la Barca
Ciutat

Imprimir
Castell vell de Sant Jaume de Castellví de Rosanes
Castell vell de Sant Jaume de Castellví de Rosanes

El discutit territori de Sant Andreu de la Barca

La qüestió del límits territorials de Sant Andreu de la Barca han estat sovint tema de controvèrsia. Xose Lois García hi va dedicar un apartat titulat "Territorialitat de Sant Andreu de la Barca" en el llibre Tot descobrint Sant Andreu (1999). El text que ve a continuació és extret, en part d'aquest material, amb algunes addicions i nova maquetació.

Els límits medievals
De l’origen dels límits de l’actual conformació geogràfica de Sant Andreu de la Barca se’n té poca documentació. Si recorrem a una sèrie de documents dels segles XII i XIII, podem veure que els punts de referència del Congost i Roca de Droc, que conformen la denominada cubeta o plana de Sant Andreu, ens donen la clau de la configuració natural d’aquella època. Bonaventura Pedemonte ens remet a un pergamí del 30 d’octubre de 1130, que es guarda a la Corona d’Aragó, el qual dóna fe de la donació a Garau Ramon de Palau i als seus descendents de la parròquia de Sant Andreu de la Barca i tot l’espai comprés des del Congost fins a Roca de Droc. Amb aquest document queda força clar que aquest espai natural s’inclou dins de l’adjudicatura feudal.

Aquests límits seran confirmats a perpetuïtat a Guillem de Palau, a qui es concedeixen drets jurisdiccionals des de "Roca de Droch fins el Congost de Marturell" l’1 de juliol de 1278.

Aquests límits es continuen mencionant, també, durant el segle XIV. Concretament, el mateix rei Jaume II confirma aquest feu de la Baronia de Castellvell, el 13 de febrer de 1301, als hereus de Pons de Fonollar que ja tenien drets sobre aigües del Llobregat, una barca i el mas d’en Marcús. En aquests drets de territorialitat es mencionen com a límits el Congost i Roca de Droc.

Si tornem al segle XII, concretament a la data del de març de 1195, ens trobem amb un contenciós entre Guillem de Palau i el monestir de Sant Cugat, perquè el primer nega a aquesta institució religiosa un alou (domini ple i absolut de serveis sobre béns immobles, tipificats a la jurisdicció medieval) que retenia de la donació que el seu pare havia concedit a aquest monestir perquè el seu fill Bernat fos acollit com a monjo. Aquest alou era ubicat al nord de la parròquia de Sant Andreu, al camí que anava des del palau a Sant Andreu, al costat del torrent. Per aquesta ubicació descartem que es pogués tractar del territori que abraça, actualment, el municipi de Castellbisbal.

El 1381 Guillem de Palau exerceix la jurisdicció que li havien concedit els senyors de Castellvell, o Castellví de Rosanes. Aquesta jurisdicció tenia competències criminals "que meresqués pena de mort, mutilació de membres, fustigació o coltell i qualsevol altra pena corporal". Guillem de Palau podia nomenar el jutge de la seva jurisdicció en el seu feu de "sant Andreu d’Aigüestoses, quals terres s’estenien per documents que presentà, des del Congost a Roca de Droc".

Enfrontaments amb Castellbisbal durant el segle XV
EI 1448 es produeixen diversos litigis entre homes armats entre Castellbisbal i Sant Andreu. Els primers anaven capitanejats per Rafel Esteve, i els segons per Antoni Déu. En aquestes lluites hi van haver d’intervenir els Consellers de Barcelona i el procurador de la Baronia de Castellvell, els quals van empresonar tots dos dirigents. ¿Aquesta lluita va ser fruit, d’un contenciós que es va mantenir entre les dues poblacions per tal de tenir el predomini sobre el tros de terreny de Sant Andreu emmarcat dins dels límits naturals fixats pel Llobregat? Pot ser que aquells enfrontaments fossin a causa de la territorialitat, tal com podem comprovar en una sentència en què, des de Nàpols, el rei Alfons IV dit el Magnànim, confirma a Joan de Castellbisbal el privilegi de diversos feus més enllà de la seva territorialitat. No es menciona, però, la franja en litigi.

Si contrastem els límits territorials de l’actual terme municipal de Sant Andreu de la Barca amb els que es mencionen als documents medievals, observarem que van ser reduïts. Per una banda el que es configurava fins a Roca de Droc, que va ser retallat i que va passar a ser domini del municipi de Corbera i se’n van establir els límits a la riera de Corbera. El segon cas és el territori, el domini del qual exerceix Castellbisbal, entre el riu, la carretera i el que va ser l’antiga Torre Bovera.

Els terrenys de la franja de Corbera eren propietat de veïns de Sant Andreu que exercien el seu dret de propietat en aquesta zona. La casa de la Barca, enclavada a Roca de Droc, exercia totes les seves labors a Sant Andreu, fins al punt que el 1801, el rector de Corbera va demanar al de Sant Andreu que bategés un infant que havia nascut dins d’aquesta casa, perquè era molt lluny de la parròquia de Corbera. Això mateix succeïa amb les masies que eren a la franja sota el domini de Castellbisbal, que depenien de la vida pública i religiosa de Sant Andreu.

Pendent de traducció