Ajuntament de Sant Andreu de la Barca
22/11/2017 22:49:28
Inici | Contacte | Mapa Web
Castellano | A A A
Sant Andreu de la Barca
Ciutat

Imprimir
Signatures del llibre del jurats de Sant Andreu de la Barca
Signatures del llibre del jurats de Sant Andreu de la Barca

La Constitució jurada de 1594 de Sant Andreu de la Barca

Xosé Lois García
Cap de l'Arxiu Històric Municipal

El context local
A l'última dècada del segle XVI, l'antiga vila de Sant Andreu de la Barca tenia institucions pròpies, com era l'assemblea de jurats presidida pel batlle, amb un sotsbatlle i quatre jurats, que depenien directament de la baronia de Castellví de Rosanes, però que també gaudien d'autonomia pròpia. Concretament, al mes de març de l'any del Senyor de 1594 el batlle, Pere Soler del Palau, redacta una constitució que tracta de respondre als problemes que es donaven a la nostra localitat. En aquesta constitució s'observen diverses recomanacions i prohibicions, totes elles reguladores de la vida pública de la minúscula població de Sant Andreu de la Barca. Cadascuna d'aquestes crides o reglamentacions revelen bastant bé la vida quotidiana en què estava submergida la població.

A l'estructura jeràrquica de la baronia dels Castellvells hi havia en aquesta època Na Mència de Requesens, néta del tot poderós Luis de Requesens, company de correries de Felip II, l'home fort de Catalunya al regne de Castella i casat amb una Zúñiga, del matrimoni amb la qual va néixer Juan de Requesens i Zúñiga, que es casa amb Guiomar Pardo, de l'alta noblesa castellana; d'aquest matrimoni neix Na Mència de Requesens, la baronessa que ostentava el poder en totes les viles i termes de la baronia, casada amb un Fajardo i mare de Luis Fajardo de Requesens que hereda la baronia el 1618, a la mort de la seva mare. Na Mència es casa per segon cop amb el comte de Benavente, Juan Alonso Pimentel Quiñones de Herrera, amb el qual va tenir onze fills. La baronessa i comtessa de Benavente viu mes temps als territoris castellans que als de la seva pròpia baronia, i delega part de les seves atribucions en el donzell i procurador En Francesc de Gualbes, que pertany a una de les famílies nobles i influents de Catalunya en temps de Felip II. Sabem que, a partir de 1589, Barcelona i el seu entorn és turmentada per una pesta immensa i tant a Martorell com a Sant Andreu de la Barca es creen cofradies i festes en honor de Sant Sebastià i de San Roc, als quals es dediquen pregàries i processons per arruixar Ia pesta.

En aquesta època la baronessa Na Mència no va ser a la seva baronia i encara que el permís de la constitució jurada escrita pel batlle i cap de jurats, Pere Soler, va tenir més a veure amb l'autorització de Francesc de Gualbes que amb Na Mència, aquesta era sabedora de tots els moviments que s'hi feien. Sant Andreu de la Barca, quan s'escriu i entra en vigència aquesta constitució, passava per uns moments álgids, en contrast amb el que passava en molts pobles de Catalunya. La petita vila havia augmentat de població, en part a causa de la immigració dels hugonots francesos i també catòlics que fugien de les guerres de religió de França i que van prevaler des de 1559 fins a 1598; aquestes confrontacions van desembocar en l'anomenada matança de San Bartolomé, ocorreguda a Paris el 24 d'agost de 1572. Aquesta contesa religiosa va desembocar en una gran emigració d'hugonots i de catòlics cap a Catalunya. Molts dels arribats a Sant Andreu de la Barca procedien de la regió del Migdia-Pirineus i van aportar cognoms francesos, com ara Gensana, Bofill, Bonastre, Mairench, Savarachs, Tuch i d'altres. Hi construeixen cases importants diferenciades de la tipologia arquitectònica de Sant Andreu de la Barca d'aquella època. Es construeix una nova església, que comença per un altiu campanar octogonal, del qual es posa la primera pedra I'11 de juny del 1568. Això vol dir que el nombre de fidels augmenta i l'anterior recinte eclesiàstic es fa petit. D'altra banda, els francesos fugits són famílies amb un poder econòmic bastant alt, atès que pertanyien a una burgesia terratinent i eren persones professionalment qualificades i inserides en els gremis més professionalitzats dels quals mancaven molts pobles de Catalunya.

Per tant, el mosaic estàtic de la cultura tradicional camperola es modifica considerablement, gràcies al nou perfil que introdueixen els francesos, potser atrets pel camí reial, molt transitat, i unes barques per les quals es podia accedir a un poble petit, però amb una terra fèrtil i banyada pel riu Llobregat. A la dècada dels noranta del segle XVI ens trobem amb una nova suma d'infraestructures importants, com són les construccions d'albergs i fondes i el moviment de propietats de terres en les quals els francesos inverteixen els diners que porten amb ells. La inversió d'aquests immigrants propicia un nou progrés i altres relacions de convivència que s'anirà estabilitzant any rere any.

Al Sant Andreu d'aquesta època ens trobem amb l'efervescència dels moviments bandolers que operaven a tot Catalunya i particularment al Congost, on el territori de Sant Andreu acaba i el de Martorell comença. Aquest lloc era un punt clau i emergent per a les operacions d'assalt dels bandolers, que tenien cobertura a les masies pròximes, aixi com als poblats del Palau i de Sant Andreu. A la confrontació amb la Castella de Felip II, que cada vegada més interferia en els estaments ì en les institucions catalanes, la resposta popular passava per una rebel.lia col.laboracionista amb els bandolers. En aquesta època va haver-hi diversos processosjudicials a veins de Sant Andreu de la Barca per col.laborar o donar cobertura als bandolers. En un període posterior, el mateix rector Pere Peradaltes (rector des de 1612 fins a 1631) va ser processat per mala conducta al donar cobertura als bandolers. El bandolerisme dels nyerros i cadells prenia postura, uns en pro de Catalunya i altres a favor de Castella.

Davant tota aquesta problemàtica, el mateix batlle i cap del Consell de Jurats, Pere Soler, va decidir elaborar una constitució perquè s'observessin i complissin una sèrie d'ordenances i normatives amb la finalitat d'assegurar una convivència d'acord amb els interessos ciutadans de Sant Andreu i de la pròpia baronia.

Pendent de traducció