Allà al bell Baix Llobregat,
de Barcelona a la vora,
tot mirant el Montserrat
hi ha un poble que enamora,
que tothom se'l sent ben seu
i és orgull de la Comarca.
Té per Patró Sant Andreu, és Sant Andreu de la Barca.

Baronia dels Montcada,
Requesens i Castellvell,
com per màgic toc de fada,
Aigüestoses deien d'ell.

Ha teixit mil anys d’història
amb festes i jorns feiners,
conservant grata memòria
de la barca i els barquers.

Pel seu campanar li deien
“La Perla del Llobregat',
junt amb La Palanca feien;
bell encís del riu nostrat.

Tal com feu amb occitans
ha acollit a gent llunyana.
I ara es donen tots les mans
com en una gran sardana.

Ha deixat vinya i conreus
per la indústria i el comerç
i s'escolten altres veus
recitant el mateix vers.

Mes si al bosc camí vas fent
veuràs noves primaveres;
el vermell del sol ixent;
i el groc de les ginesteres.

Me l'estimo perquè és meu.
No en trobo cap de més noble.
Estimem-nos Sant Andreu ¡
Sant Andreu el nostre poble¡

Per acord del consell plenari de l'Ajuntament del 28 d’abril de 1999, la sardana "Sant Andreu de la Barca", amb lletra de Joan Lladó i Pecanins i música de Joan Bosch i Sarrado, obra d'abril de 1998, va estar escollida com a himne oficial de la població.

Aquesta sardana (amb una duració de 5' 27') ha estat enregistrada per la Coral Ferran Sors, sota la direcció de Albert Folch i Romaní, en el CD 1978-1998 20 anys de cançons.