Aquests dies ha estat el gran tema als nostres carrers. Per poc que t’hi atansaves, encara que fos sense voler, en senties a parlar. La gent ho comentava, opinava, valorava. Des de l’aparició de les primeres grues elevadores i els primers artistes, tothom se’n feia reso entre els seus.

El Festival Kromàtic, ha estat un èxit i així ens ho transmès la ciutadania, malgrat que alguns mitjans de comunicació l’obviessin interessadament. A Sant Andreu de la Barca portàvem dècades sense invertir seriosament en una aposta cultural moderna, oberta i atractiva. El Kromàtic no només omple els carrers de vida, sinó que reforça el sentiment de pertinença i orgull dels nostres veïns i veïnes.

Tenir obres d’aquest format i qualitat artística inserida en el nostre paisatge urbà, significa moltes coses. Les obres estan plenes de connotacions: art fora de les galeries i democratització de les pintures de gran format a l’aire lliure, bellesa, memòria històrica, diferents estils i tècniques pictòriques en funció de les superfícies, potència visual, emoció cromàtica, paisatgisme, híper-realisme, activisme social, justícia, integració .. ànima. Cada obra aporta matisos i val la pena aturar-se i agafar perspectiva per entendre-la i per viure com queda integrada en l’espai. Com respira i com ens parla.

Aquest festival, impulsat des de la regidoria de cultura i amb l’aposta personal del seu regidor, l’Andreu Mitjans, no es queda en l’obra feta, sinó que just acabar de començar. És patrimoni de totes i tots, i és un actiu turístic nou que podrem fer servir posant-nos en la llista dels pocs municipis que han apostat per aquest tipus de propostes culturals i artístiques.

El festival és una metàfora del Sant Andreu del futur, d’aquell on els recursos que paguem entre tots, a banda de veure’s als carrers en el seu manteniment i neteja, també brillen perquè aporten quelcom nou, fresc, innovador i potent. Un plus que ens farà orientar-nos amb orgull i convicció cap al Sant Andreu del S. XXI.