SANT ANDREU DE LA BARCA

Sant Andreu apòstol és el patró de la parròquia de Sant Andreu de la Barca.

Segons el Nou Testament, Andreu (en grec Andreas) havia nascut a Betsaida, Galilea, i va morir a Patres, Peloponès, cap el 38 desprès de Crist. Havia estat deixeble de Joan Baptista i posteriorment un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.

Era fill d'un pescador anomenat Jonàs, però vivia a Cafarnaüm on treballava amb el seu germà Simó, conegut posteriorment com Pere.

Quan era deixeble de sant Joan Baptista; al batejar aquest a Jesús, Andreu va exclamar “Heus aquí l'anyell de Déu!” i va decidir seguir a Jesucrist, sent el primer apòstol a ser cridat.

Segons Orígens, Andreu va predicar a Grècia, al Mar Negre, a la regió d’Escítia i al Caucàs; va ser el primer bisbe de Bizanci, un càrrec que finalment és convertiria en el patriarcat de Constantinoble. Per això, és considerat el cap de l’església ortodoxa, com Pere ho és de l’església catòlica romana.

En el text apòcrif Fets d'Andreu s’explica que l'Apòstol Sant Maties fou enviat a predicar entre els caníbals, que l'apressaren per menjar-se'l, i que Sant Andreu va anar a alliberar-lo.

Sant Andreu i alguns deixebles seus s'embarquen en una petita nau conduïda per tres persones (que resulten ser Jesús de Natzaret i dos àngels disfressats de pescadors) i arribin miraculosament a els ports de la ciutat on Sant Maties està reclòs. Quan són a dins, ningú els captura i arriben a la presó, allà Andreu resa a Déu i els guàrdies de les cel•les cauen fulminats. Aleshores alliberen els presoners i Maties.

Mentrestant, els soldats de la ciutat van a la presó a agafar presoners per repartir-los al poble com a menjar, però és troben la presó buida. Llavors agafen els cossos dels guàrdies morts i els duen a la plaça principal del poble. Quan ja tenen els ganivets a li mans per trossejar els cadàvers, Sant Andreu els torna les mans de pedra. Aleshores tot el poble enfurismat linxa Sant Andreu durant dos dies pels carrers de la població i a la nit el deixen tancat a la masmorra.

Durant la nit, de la boca d'una estàtua de marbre de la cel•la d'Andreu comença a brollar aigua en grans quantitats fins que tota la població queda inundada. En aquest moment s'apareix l'arcàngel Sant Miquel i crea una muralla de foc al voltant de la ciutat per que ningú és pogués escapar. D'aquesta manera van morint tots els ancians, senyors i nens de la ciutat.

Quan els supervivents demanen perdó a Andreu aquest atura la plaga de l'aigua i del foc i ressuscita tots els que havien mort. Aleshores tota la població és converteix al cristianisme i construeix una església.

La tradició conta que va ser crucificat en una creu en forma de "X" (crux decussata), sense claus sinó amarrat, des d’on va predicar dos dies.

A partir de finals de l'Edat Mitjana, a Andreu se'l reconeix per la creu en forma d'aspa que prendrà el seu nom: Creu de Sant Andreu, crucifixió imaginada com parella a la del seu germà, Sant Pere; no obstant això, es basa en una tradició que no es recolza en cap font documental.

Les seves restes és trobaven a Patres, d’on van ser traslladades a Constantinoble.

Quan els croats varen prendre Constantinoble en el segle XIII; les relíquies van ser robades i traslladades a diversos llocs, entre ells la catedral d'Amalfi, a Itàlia, o a la població de Saint Andrew a Escòcia. El seu cap va ser traslladat a Roma el 1462 i va ser col•locat a la Basílica de Sant Pere. El papa Pau VI, com a gest ecumènic, el va retornar a l'Església Ortodoxa el 1964.

Sant Andreu és patró de Rússia, Romania i Escòcia.

La seva festa es celebra el 30 de novembre.

La devoció catalana a Sant Andreu