Història, literatura i llegenda
Coneix la cultura de Sant Andreu de la Barca
Sant Andreu de la Barca a la literatura
Sant Andreu de la Barca no ha tingut gaire èxit en aparicions a la literatura. Però aquesta mateixa situació fa que sigui molt necessari i convenient que totes les aparicions literaries de Sant Andreu de la Barca quedin fixades i recollides.
La primera obra que té l'honor d'aparèixer en aquesta apartat és d'una autora molt propera a Sant Andreu de la Barca, Carmen J. Huertas, que amb una novel·la pel jovent, Gent de pedra, va guanyar el Premi Joaquim Ruyra 2002, un dels més prestigiosos de la literatura catalana.
Les obres de literatura juvenil de Carmen J. Huertas
L'autora Carmen J. Huertas, nascuda a Sant Just Desvern el 1958, però que viu a Corbera de Llobregat, ha escrit dues obres de literatura juvenil, Gent de pedra i La pedra del Sol, que tenen com a marc geogràfic la zona de Sant Andreu de la Barca.
La primera d'aquestes dues novel·les de literatura juvenil, Gent de Pedra, va guanyar el Premi Joaquim Ruyra 2002.
Carme J. Huertas, que com hem dit va néixer a Sant Just Desvern el 1958 però ara viu a Corbera de Llobregat, és una autora sorgida del col.lectiu literari nascut a Calafell Cisca Lafell, grup de sis amics i aprenents d'escriptors reunits per aprendre, llegir-se mútuament i publicar plegats.
Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i actualment estudia Filologia Catalana a la Universitat Oberta de Catalunya.
Es agent comercial de metalls, una feina amb horari lliure que, assegura, li ha permès compaginar professió i vocació.
Tot i que l'afició pels llibres li ve de lluny, va trigar molt a adonar-se que volia ser escriptora. De petita, devorava els llibres amb la mateixa constància amb què els nois i noies d'ara s'emplenen de televisió. Li agradava llegir perquè quan obria un llibre se submergia de ple en el seu món, de vegades parallel a la realitat, però sempre nou, diferent. Llegir històries va produir en ella un efecte que aviat va ser jutjat com a defecte: es va convertir en una gran mentidera. Explicava coses que mai no havien passat. Inventava contes amb qualsevol excusa i els protagonistes eren els mestres, els seus companys de classe, algú amb qui s'havia creuat al carrer o, fins i tot, el seu gos.
Quan va començar a tenir problemes per culpa de les seves mentides, va deixar d'explicar-les i va començar a escriure-les. Va omplir papers i papers. Carpetes, caixes i després armaris van quedar fins al capdamunt d'històries inventades. Van passar els anys i va estudiar i treballar allunyada del seu "defecte", que practicava només de nit o en les estones lliures.
Fins que un dia, algú va enxampar una de les seves carpetes, va llegir un text a l'atzar i ii va preguntar: "Des de quan ets escriptora?" Va ser en aquell moment quan se'n va adonar.
Carme J. Huertas va guanyar el Premi de les Lletres Vila de Corbera 1992 amb l'obra poètica Atrapada, el Premi Lluís de Montsià 1994 amb El darrer ball de les papallones, i el Premi Frederica Montseny amb Crònica habitual el 1995.
Amb Gent de Pedra li va ser atorgat el Premi Joaquim Ruyra 2002. Les novel·les Gent de pedra i La pedra del Sol han estat editades per l'editorial La Galera a las eva col·lecció El Corsari.
A més, té publicades "La febre de la Telenovel·la", dins el recull Suc de Llimona del col.lectiu Cisca Lafell, del 1996, i Bolets verinosos, del 1998.
Gent de Pedra
Aquest llibre fa una intromissió en la zona georgàfica de Santa Andreu de la Barca fa uns 7.000 anys i t'explica com eren els pobladors d’aquest indret al paleolític i podràs comprovar que no eren tan diferents a com som ara. La primera reflexió del que explica és que no podem queixar-nos.
Ambientada 7.000 anys enrere, Gent de Pedra narra la vida de la tribu que viu entre les penyes de la Vall Tancada, un poble immergit en ritus animistes, danses tribals, amors sota la lluna i que conserva una perfecta harmonia amb la natura.
Els personatges es mouen dins d’un cercle estamentat que no es podia trencar, però que l’arribada d’en Jubal, un jove de mentalitat oberta, intrèpid i valent, vingut de mar, desencadena la desestabilització del poder establert amb l’Arbitzan, el Gran Bruixot de la tribu, i aquest, no està disposat a permetre aquesta incursió.
Aquest món isolat i fascinant es veu compromès amb el trencament d’una altre regla, com no pot ser d’altre manera, el jove Jubal s’enamora d’una noia prohibida del temple de Bera, aquest succés atiarà encara més el foc de l’enfrontament.
Gent de Pedra és una novel·la juvenil d'aventures, però és també una novel·la d'amor, d’un sentiment inspirat en l'entorn natural, tan amenaçat avui en dia sota la pressió urbanística. En aquest sentit, la història pretén transmetre als joves els valors de la Gent de Pedra, i suggereix un estil de vida amb respecte per la naturalesa i l’adaptació als recursos del medi com a distinció dels membres de la Vall Tancada.
Una geografia que inclou Sant Andreu de la Barca
La novel·la se situa en els paisatges de les serres del Garraf i de l’Ordal. Tots els indrets descrits existeixen de veritat: torrents, rius, coves, cabanes de pedra, camins, vegetació...
La cara de déu és a les Penyes de Tabà, de Cervelló; la cova d'Arbitzan és la cova dels Dos, de La Palma; el temple de Bera és la Penya del Corb, de Corbera; el llac Blau és el Torrent Bufadors, de Pallejà; Les Aigües Tosses són a Sant Andreu de la Barca; la Vall Tancada és l’olla de muntanyes que envolta Corbera de Llobregat.