SANT ANDREU DE LA BARCA

Confegides per l’arxiver municipal Xosé Lois García per a la publicació  de l'any 2000 del Centre d’Estudis Joan Falguera de Sant Andreu de la Barca

SEGLE XII

1109
En un document d’aquest any es menciona Sant Andreu amb el nom d’Aigüestoses, del llatí Aquis Tonsis.

1140
El 30 d’octubre Guillem Ramon de Castellvell donà a Guerau Ramon de Palau la parròquia de Sant Andreu d’Aigüestoses i tot l’espai des de la Roca de Droc fins al Congost.

1143
Una gran riuada destrueix el pont de Martorell i obliga les persones a fer servir les barques de Sant Andreu ubicades a la Roca de Droc.

1157
En un document feudatari consta que les barques de Sant Andreu estaven sota el domini senyorial de Pere Marcús, noble barceloní.

1195
Contenciós entre Guillem de Palau i el monestir de Sant Cugat. El primer nega a aquesta institució religiosa un alou de terra que retenia de la donació que el seu pare havia concedit al monestir, amb la finalitat que el seu fill Bernat fos acollit com a monjo.

SEGLE XIII

1229
Sant Andreu de la Barca contribueix amb vint sous a la croada a Terra Santa.

1278
de juliol es confirmaren a Guillem de Palau els drets feudataris de la Roca de Droc fins al Congost, conformació natural i jurídica de la parròquia de Sant Andreu d’Aigüestoses.

1283
Una famosa riuada causa grans desperfectes al pas pels arenys de Sant Andreu.

SEGLE XIV

1303
Es descobreix a Sant Andreu un taffurerium, lloc de jocs prohibits i amb dedicacions típiques deis tafurs. En aquests llocs la gent feia diverses activitats lúdiques, eròtiques, jocs i també hi podien blasfemar.

1305
A partir d’aquest any i fins al 1330, el topònim del poble, als documents eclesiàstics, figura com Sant Andreu de Matoses.

1310
Visita pastoral del bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba. Condemna la sala de jocs dels tafurs i els blasfems de la vila.

1381
L’1 de març es confirma una sentència arbitral sobre el feu de Sant Andreu, que deixa de tenir competències sobre jurisdicció criminal, en el que es refereix a la pena de mort i a mutilació de membres.

1399
A Saragossa, el 8 de juliol, són rebuts en audiència pel rei Martí l’Humá, Tomás Sotorre, síndic de Sant Andreu i els seus procuradors.

SEGLE XV

1402
Martí l’Humá concedí a Bernat Carbó de Martorell el dret d’imposar a Sant Andreu les rendes sobre el pa, el vi, la carn i altres aliments.

1403
Roger de Palau va vendre la casa i el seu feu a Josep Ribes per mil florins.

1448
El Consell de Cent barceloní projectà una canalització des del Congost fins a Barcelona, que no es va arribar a construir.

1450
El 17 d’abril, a Perpinyà, la reina Maria va concedir als jurats de Sant Andreu que poguessin imposar drets sobre el pa, el vi, les carns i altres productes, privilegi que posseïa la vila de Martorell, des del 1402.

1464
Sant Andreu està endeutat per l’impost de guerra. El rei d’Aragó demana al poble 48 lliures, que s’havien de fer efectives a la Diputació del General.

1471
Joan II dóna a Pere Daguerri el permís d’explotació de les pesqueres del Llobregat, des de Sant Andreu fins al mar.

1478
El 23 de desembre passa per Sant Andreu el rei Joan II. Va assistir a missa i després de fer-se la barba marxà cap a Barcelona. El 19 de gener moria en aquesta ciutat.

1479
El 5 de febrer la comitiva fúnebre que porta les despulles de Joan II va passar la barca de Sant Andreu i entrà a la vila que estava de dol. Les campanes de l’església sonaven i el poble orava per l’absolució del difunt. Després d’aquesta cerimònia la comitiva va sortir cap a Poblet.

1496
El baró de Castellvell, Lluís de Requesens, dóna possessió (4 de desembre) de la procuradoria de Sant Andreu a Bartomeu Padrís per exercir la jurisdicció en el poble, el qual esdevé l’única persona que pot portar el bastó de batlle.

SEGLE XVI

1527
Sant Andreu té una població de setanta veïns i vint-i-tres focs.

1538
Hipólita de Liari comprà a Pedret Terrer la jurisdicció civil de Sant Andreu amb els seus cens i rendes, que havien pertangut a la casa del Palau.

1559
El 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, es va crear a Sant Andreu la confraria d’aquest sant, protector contra la pesta. Aquesta confraria la van demanar al bisbe de Barcelona, els jurats de la vila, Benet Mayol i Antoni Almirall.

1568
L’11 de juny, el rector Montserrat Carbó va posar la primera pedra de l’actual campanar de l’església.

1579
El 9 de novembre va morí la marquesa de Vélez i baronessa de Castellvell, vídua de Requesens. A Sant Andreu es van celebrar funerals multitudinaris, presidits pels jurats Vicenç Selva i Pere Ares del Palau. Van estar de dol tots el caps de casa.

1581
Al Congost els bandolera saquegen una diligència i, en no trobar-hi res, la llancen amb els cavalls al riu Llobregat.

En aquest mateix any, el rector Joan Agustí Trillo posa la primera pedra per engrandir l’església parroquial.

1582
El batlle de Sant Andreu, Pere Soler, interroga i empresona Antoni Pujol, perquè havia atemorit el poble amb un pedrenyal.

1592
El 2 d’agost, el rector, Lluís Duran, comença escriure el primer llibre dels Jurats de Sant Andreu, que actualment és custodiat a l’Arxiu Històric Municipal.

1594
El mes de maig d’aquest any, els jurats de la vila presidits pel batlle Pere Soler, van redactar les constitucions cíviques, que van regular la vida social de Sant Andreu.

1595
Es compra la casa deis Pubill, a la pina de la vila, amb la finalitat de ser enderrocada i fer-hi una casa del comú per a reunions i gestions del Consell de Jurats.

Pere Baradell va arrendar el tall de la carnisseria i es compromet a pagar als jurats sis lliures i dotze sous en moneda barcelonina; vuit sous per al cens i donar per la festa major de Sant Llop, el primer diumenge de setembre, carn als pobres de la vila.

1597
Es crea el càrrec de botzinaire de les ànimes i de les obres de l’església que recaigué en el pregoner públic dels jurats.

1599
Els jurats encarreguen la construcció d’una barca a Francesc Majol, fuster de la vila.

SEGLE XVII

1600
Adossament de la capella del Palau i Lluís Peregrí compra el retaule major de l’església de Sant Andreu.

1603
És assassinat Miguel Montmany, famós bandoler de Sant Andreu que estava implicat en robatoris i assalts al Congost.

1608
Els jurats demanen als flequers que donin el blat de la caritat als pobres de Sant Andreu per la festa major de Sant Llop.

1610
El 22 de juny va morí a Barcelona l’il•lustre imatger i escultor Gaspar de Preses, fill de Sant Andreu. Va ser sepultat al claustre de la seu de Barcelona.

1614
El rector de Sant Andreu, Pere Daltés, va ser processat per mala conducta i per col•laborar amb els bandolers que operaven a les rodalies del poble.

1617
Durant la famosa riuada del 2 de novembre, l’aigua del Llobregat va arribar als murs de l’església. Davant d’aquest diluvi els veïns van abandonar les cases, amb pànic.

1622
El 19 de gener, els bandolers que operaven al Congost van assaltar al Palau la casa de Pau Ares, a qui van robar i assassinar.

1627
Davant les necessitats d’abastament d’aigua que tenia Barcelona, el Consell de Cent assumí la canalització del Llobregat, des del Congost fins a Barcelona. Aquest canal passaria per Sant Andreu per les terres del marqués de Vélez, senyor de Castellvell, que es va oposar al projecte, tot apel•lant al rei Felip IV que li va donar la raó, i així quedà frustrat aquest projecte.

1640
Passen per Sant Andreu les tropes reials per sufocar la revolta del Corpus de Sang a Barcelona. En aquesta ocasió la nostra vila va patir el saqueig de les tropes com la majoria deis pobles del Baix Llobregat.

1652
El 31 de març es declara oficialment la pesta que va ser localitzada a sis cases de Sant Andreu, pel metge de Terrassa, Jeroni Codony. La gent sana va fugir a les muntanyes del Palau. El rector Francesc Aloi es refugia a can Jansana, al Palau, i oficia missa a la capella de Santa Madrona. El fosser, Joan Rates va morir de pesta igual que Madrona Esteve, que va ser sepultada al corral de casa seva perquè ningú no volia entrar al fossar. Els jurats i el batlle van anar a can Mitjans, a les muntanyes de Corbera.

SEGLE XVIII

1706
El 23 de juny passa per Sant Andreu l’arxiduc Caries III, és rebut pel rector Jaume Sala, que li recita un poema, i pels jurats i prohoms de la vila. Amb un ceremonial semblant, las mateixes autoritats tornen a rebre’l el 23 de març de 1707.

1713
Les tropes castellanes de Felip V van ocupar tota la plana de Sant Andreu, tot preparant el setge de Barcelona. En aquesta guerra de Successió van morir diversos soldats a la nostra localitat i diversos veïns van haver d’abandonar casa seva.

1750
Sant Andreu pateix una gran sequera. Per aquest motiu, s’organitzen processons des de l’església fins a la capella de Santa Madrona, tot implorant i fent rogatives per la pluja.

1752
L’11 de març, el senyor de Castellvell, Fadrique Álvarez de Toledo y Osorio, va ordenar la redacció d’un cens de població de tota la baronia. Sobre Sant Andreu hi ha les dades estadístiques següents: 160 habitants, 40 focs, 1 rector, 1 batlle amb 3 regidors.

1760
Es fa el cadastre, en el qual es comptabilitzen les cases i terres de tots els propietària de Sant Andreu.

1765
Per ordre de Caries III es va construir la carretera de Madrid a la Jonquera que passa per Sant Andreu. Amb aquesta nova via i la construcció del pont de Molins de Rei, la barca de Sant Andreu deixa de funcionar.

1781
Es detectà una epidèmia que va provocar una malaltia generalitzada al poble, amb diversos morts. La situació va ser tan greu que el capità general de Catalunya va enviar metges militars a Sant Andreu.

Els regidors presenten un memorial al senyor de Castellvell tot demanant-li l’edificació d’una nova església.

SEGLE XIX

1809
Les tropes napoleòniques saquegen Sant Andreu i s’enduen el copó sagrat, els crismes, el cullerot de batejar i el pot de l’extremunció, tots d’argent. A més, van entrar a cases particulars i masies d’on es van emportar objectes de gran valor.

1816
Sant Andreu pateix una plaga d’erugues que va assolar els camps de cultiu, la qual cosa va originar nombroses rogatives i pregàries.

1828
La població de Sant Andreu és de 630 habitants. Es produeix un creixement demogràfic bastant ràpid en aquest segle i el 1877 la població arriba a 864 habitants.

1830
Va morir el famós rector de Sant Andreu, Fèlix Pla i Batlle, un home de tendència absolutista que va combatre els liberals de la vila.

1842
El 24 d’agost es produeix una gran riuada que es coneix amb el nom de la riuada de Sant Bartomeu, perquè coincideix amb el dia de la festivitat d’aquest sant. En aquesta ocasió va destruir els horts dels arenys i una tromba d’aigua va destruir les vinyes i els arbres fruiters.

1845
Són afusellats els germans Estapé: Isidre, Josep i Joan, carlins de Sant Andreu, fills d’una honorable família, que van formar una partida carlina que operava al Baix Llobregat.

1855
El 5 d’octubre es va capturar la partida carlina de Tófol de Vallirana a Sant Andreu i, un dia després, va ser afusellat el cap i tot l’escamot formar per dotze persones. Van ser sepultats al cementiri de la vila. Durant molts anys, els carlins de Catalunya van retre homenatge davant de la tomba comuna, el 6 d’octubre.

L’arquitecte Josep Oriol i Mestres rebé de l’Ajuntament la quantitat de 32 duros de plata pel projecte del nou cementiri, l’actual, situat al lloc que es deia el Pujol de Sant Andreu.

1858
El veïnat encapçalat pel rector, es manifesta contra la construcció d’una fabrica de filats. Aquesta negativa es reprodueix el 1874 i retarda la industrialització del municipi.

1869
Els carlins cremen la documentació municipal.

Es construeix la palanca després d’haver-se-la emportat una riuada.

Es elegit alcalde, per primera vegada, el republicà i federalista, Joan Falguera i Estapé.

1872
Va néixer a Sant Andreu Antoni Jansana i Llopart. Advocat i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Catalunya. Va ser president de l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya. Va morir el 1944.

1873
L’alcalde, Andreu Valldaure, proposà el nomenament d’una junta veïnal de fortificació i defensa de la població davant del setge de les partides carlines.

1875
Es crea a Sant Andreu el cos del Sometent, en el Ple de l’Ajuntament del 4 de novembre i va ser nomenat caporal Joaquim Canals i Montmany.

Neix a Ubrique (Cadis) Manuel Reguera Villalobos, famós mestre de Sant Andreu durant molts d’anys. Va morir el 1954.

1876
Agustí Jansana, dipositari de les carns del tall del comú, va comprar una campana de quatre arroves per al rellotge municipal.

1877
Instal•lacions de fanals de gas per a l’enllumenament deis carrers de la vila.

1879
Es crea la mútua Montepío de Nuestra Señora del Rosario, una societat agrària.

Aquest mateix any, es crea la Societat Recreativa del Casino.

1880
Es crea la coral El Progreso i un any després la coral Polymnia, dos grups folklórics que es van fusionar a principis del segle XX, i que van tenir una importància vital per al desenvolupament de la música a la nostra localitat.

L’alcalde Joan Falguera i Estapé projecta unes noves escoles a l’antic fossar, al costat de l’església. L’encarregat del projecte va ser l’arquitecte Ramon Prats i Montels. Aquesta construcció estava valorada en 32.182 pessetes. El rector Juanico i altres persones no interessades en aquesta construcció van aconseguir que aquest projecte no es realitzés. La falta d’un local adequat per ubicar les escoles va crear un problema molí delicat a les escoles públiques.

1883
S’inaugura a la pina Major (avui, plaça d’Anselm Clavé) la nova carnisseria del comú.

1884
Alarma i prevenció sobre la pesta de diftèria. Es prenen totes les mesures per evitar el desenvolupament d’aquesta malaltia al poble.

1888
La corporació municipal és convidada a la recepció que la reina regent i el seu fill, Alfons XIII, de dos anys, van oferir a Barcelona a les autoritats catalanes.

1892
Greu preocupació en els pagesos de Sant Andreu per la invasió de la fil•loxera que va destruir les vinyes. L’Ajuntament, presidit per Joan Falguera, va introduir ceps americans al viver municipal, que donava a baix preu als pagesos i que regalava als més pobres.

1893
Per manca d’un edifici adequat, l’alcalde Falguera proposa construir un nou Ajuntament, projecte al qual es mostren contraris els regidors de l’oposició.

1894
Neix Pere Rovira i Frígols, un obrer dedicat a difondre les corals i les caramelles. Va ser president de la Coral El Progreso i alcalde de Sant Andreu durant cinc dies del mes de gener de 1939, després deis quals va ser destituït per les tropes de Franco quan van entrar a la població. Va morir el 1973.

1898
El 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat, es produeix la gran riuada que va afectar tot Catalunya i, en particular, el Baix Llobregat. Les aigües van cobrir la carretera i moltes cases es van veure amenaçades. Les cròniques sobre aquesta riuada diuen que el mar arribava fins al Congost.

SEGLE XX

1900
A principis de segle, Sant Andreu compta amb una població de 814 habitants, que creix molt poc fins al 1920, any en què hi ha 818 habitants.

1903
La verola i el xarampió preocupen la població, després de diverses morts infantils. També fa acre de presència el tifus, que molts veïns combaten amb sulfat, per falta d’un tractament mèdic adequat.

1904
Es parla per primera vegada de la instal•lació de la llum elèctrica. El poble en general és contrari a aquesta idea.

1905
El 5 de juliol va morir, als 68 anys, el famós alcalde Joan Falguera i Estapé, que va ocupar el càrrec quatre vegades, en el període que va del 1869 a 1894.

1907
L’Ajuntament prohibeix aparcar els carros deis pagesos sota els arbres de la plaça del Dos de Maig (actual plaça de Juanico).

1909
Els veins Manuel Moray, Agustí Casas, Josep Juncosas i Francesc Onsés publiquen un manifest electoral a favor d’una candidatura democràtica formada per les classes més pobres i contraria als funestos cacics d’aquesta localitat.

1910
Es crea l’escola privada per a nenes, regida per les religioses felipnèries que instal•len el seu convent a la carretera.

El regidor Nicolau Costa i Duran (que va ser alcalde de 1912 a 1914) va proposar a la corporació municipal un estudi preliminar amb la finalitat d’obtenir l’annexió de terres de Corbera, en els límits de Sant Andreu.

1911
L’Ajuntament es manifesta contraria la instal•lació elèctrica. Un any més tard, s’instal•la a casa del metge Pinyol. Quatre anys més tard, a bona part de la població.

1912
S’inaugura l’estació de ferrocarril i arriba per primera vegada el tren a Sant Andreu. El poble ho festeja solemnement.

1915
L’alcalde prohibeix "la mendicidad, los parados y rancherías de gitanos". Es dóna ordre a l’agutzil i al cap del sometent de perseguir-los.

Mor el rector Gaietà Juanico i Riera, natural de Terrassa, on va néixer el 1836. Des de 1877 fins a la seva mort ocupa la parròquia de Sant Andreu. El 1912 va rebre un homenatge popular amb motiu de les seves notes d’or.

1917
Es nomena arquitecte municipal Josep Ros i Ros, que ja ho era de Martorell. Aquest arquitecte va construir diverses cases modernistes a Sant Andreu.

Es crea el Foment de Cultura, la missió del qual era fomentar la cultura religiosa, moral, intel•lectual i social de la feligresia. El Foment era oposat, ideològicament, al Casino.

La població demana cobrir el canal Sedó.

1927
Es col•loca a la carretera el primer anunci publicitari que va tenir Sant Andreu.

1928
L’alcalde Joan Prats entronitzà el Sagrat Cor de Jesús al centre del saló de sessions de l’Ajuntament. Va demanar un títol nobiliari per el capità general de Catalunya.

1919
Es constitueix el Sindicat Agrícola de Sant Andreu de la Barca. El primer president va ser Josep Amigó i Vendrell.

1930
El 7 de desembre es van inaugurar les escoles nacionals, que es van comentar a construir l’any 1928. L’arquitecte va ser Agustí Domingo i Verdaguer.

1931
Es parla per primera vegada de la contaminació del riu Llobregat.

La població de Sant Andreu arriba als 1.000 habitants.

1933
Es posen les primeres senyalitzacions de circulació a la carretera de Sant Andreu amb la finalitat d’advertir del perill al costat de les escoles.

1936
El fracàs del cop d’estat a Catalunya, va tenir repercussió en els esdeveniments de Sant Andreu. Els miliciana cremen l’església i és deposat el govern municipal. El nou alcalde és Joan Jansana i Montmany. Es canvia el nom de Sant Andreu pel d’Aigüestoses i, també, el d’alguns carrers.

1937
Aquest any, l’Ajuntament fa una emissió de monedes de paper per a Sant Andreu.

Pren possessió el nou alcalde, Pere Casas i Palau.

1938
Les escoles públiques reben el nom de Ferrer i Guàrdia.

1939
El gener entren les tropes franquistes a Sant Andreu. L’álferez Enrique Sáenz Peláez de l’Auditoria de Guerra de l’exèrcit d’ocupació va nomenar una comissió gestora provisional per regir el destí del municipi, el president del qual va ser Francesc Martí i Vendrell.

1940
Joaquim Canals i Bosch és el nou alcalde, que ja havia ocupat aquest càrrec durant dues etapes de la Segona República i que havia estat destituït el 18 de juliol de 1936, en fracassar a Catalunya el cop d’estat.

1942
El 25 d’agost va morir a Alemanya, en un camp de concentració nazi, Pere Casas i Palau, alcalde de Sant Andreu de la Barca de 1937 a 1939.

1943
S’institueix la festa de la vellesa, dedicada a homenatjar la gent gran.

1945
L’activitat del municipi està dedicada en un 69,27% a l’agricultura i en un 11,22% a la indústria. Trenta anys després (1975), l’agricultura representa 1’1,72% i la indústria el 77,14%.

1948
L’alcalde Francesc Ramoneda i Duran inicia els tràmits d’annexionar la franja de terreny que té Castellbisbal al marge dret del Llobregat, al costar de Sant Andreu. Aquest contenciós entre els dos ajuntaments va durar fins al 1954, en qué el Consell de Ministres, presidir pel general Franco, resol el problema a favor de Castellbisbal.

1950
Mor a Sant Andreu Bonaventura Pedemonte i Falguera. Va crear un laboratori farmacéutic a Barcelona i va escriure Notes per a la Història de la Baronia de Castellvell de Rosanes. Havia nascut a Barcelona el 1881.

1951
Es constitueix la Creu Roja local.

1956
El consistori compra l’edifici de l’Ajuntament a la plaça d’Anselm Clavé.

1957
Es nomena alcaldessa d’ honor de Sant Andreu la Mare de Déu del Roser.

1961
L’alcalde recomana a les noies no portar minifaldilla i a totes les dones y nenes i forasteres que portin la roba necessària perquè no sembli que vagin despullades.

1962
La gran riuada del 25 i 26 de setembre a Catalunya també va produir greus desperfectes a Sant Andreu.

1963
Es prohibeix que els ramats d’ovelles travessin els carrers de la població.

1965
L’Ajuntament comenta a publicar La Palanca (butlletí informatiu municipal).

1968
L’Ajuntament tanca el safareig públic de la plaça de la Font i recomana als veïns que tinguin rentadores particulars.

Es dóna de baixa del patrimoni municipal l’escorxador i el terreny d’ubicació es declara via pública. Estava situat a la riera de Canals, a l’avinguda de Guatemala.

1971
Una gran tromba d’aigua provoca greus desperfectes a tot el centre urbá de Sant Andreu i el Llobregat inunda els horts del Arenys.

Hi ha greus problemes higiènics i mediambientals, per abocaments tòxics al riu Llobregat.

Es construeix la nova casa consistorial i l’edifici de Correus.

1975
A la sessió ordinària del consistori municipal del 27 d’octubre, es va aprovar l’actual escut de Sant Andreu.

1987
Es crea la I Mostra Comercial i Industrial de Sant Andreu de la Barca.

1995
Es crea l’Arxiu Históric Municipal.

S’inaugura l’edifici del Centre Cultural Aigüestoses, que acull la biblioteca, sales d’exposicions i l’Espai Jove.

1996
La corporació municipal, presidida per l’alcalde M. Enric Llorca, compra l’immoble de cinc plantes a la carretera de Martorell i plaça de les Palmeres, destinat a la ubicació del nou Ajuntament.

1997
El 8 de juny, en els terrenys de la família Puigbó, al costat del Raval de Corbera, es va trobar una necròpolis funerària de mes de trenta tombes del segle IV de la nostra era. Va passar a formar part del patrimoni arqueològic municipal, com a fons museístic.

1998
L’Arxiu Històric Municipal restaura els cinc llibres deis Jurats de Sant Andreu de la Barca.

El 21 de desembre s’inaugura l’autovia del Baix Llobregat, amb accés a Sant Andreu.

1999
El 3 de juliol, els regidors van jurar o prometre els seus càrrecs fent servir la Constitució Espanyola i el Llibre dels Jurats de Sant Andreu. Aquest llibre s’utilitzava per primera vegada en la història constitucional.

Comencen les obres de soterrament de les vies del ferrocarril.

Inauguració de l’Agència de Desenvolupament Local Escoles Velles.